Altre cop ens tornem a trobar a final d'any, en una època econòmicament molt soferta, i en un moment on les indemnitzacions de responsabilitat civil cada dia són més difícils d'aconseguir amb transaccions extra judicials.
I és que, desgraciadament, cada cop és més comú que tant bancs, empreses com companyies d'assegurances s'estimin més acabar pagant una indemnització més cara (doncs s’hi ha de sumar les despeses judicials i els interessos) si a canvi poden allargar-ne el termini de pagament. Això implica que, a partir de l’alta mèdica d’un accident, l’afectat hagi d’esperar dos anys, un o varis judicis, apel·lacions i un mun d’inconvenients més. Un termini “normal” en l'ordre civil, i potser una mica més llarg en l'ordre laboral i penal. Quan es parla de l’ordre administratiu la cosa empitjora notablement, i és que la persona -física o jurídica- que esperi que l'administració pública l'indemnitzi per algun perjudici és millor que s'esperi ben assegut, que intenti conservar la salut i viure molts anys, o ho hauran de percebre els seus hereus... i tot això si és que s'arriba a cobrar. No es tracta de contundència infundada, doncs quan parlem de periodes de cinc a deu anys o més, no hi ha altra manera d’expressar-ho.
Els motius són nombrosos i variats: una llei procesal antiquada i feixuga que porta a solucionar el judici en més d’una unitat d'acte -a diferència del que passa en l'ordre penal, laboral i civil-; la manca de jutjats d'aquest ordre; la manca d'efectius en aquests jutjats; la falta de penalització per demora com el que tenen les asseguradores segons l'article 20 de la L.C.S; la reclamació prèvia a la via judicial, que s'ha de fer davant l'òrgan administratiu competent obligatori per demandar i que sovint no serveix per res….
Amb tot això i ara que estan augmentant, per exemple, els casos de negligències mèdiques -qui sap si relacionades amb les retallades-, un s'estima molt més que el metge que l'hagi de “pifiar” sigui de la medicina privada en que, de ben segur, ens indemnitzarà la seva companyia d'assegurances en un parell d'anys (i si no ho fan dins aquest tenen una penalització d'un 20% anual per demora!), que no pas que el metge negligent sigui d'un hospital públic. Per què? Perquè qui fa efectiva l'indemnització és (a Catalunya, en el nostre cas) l'Institut Català de la Salut, qui pot trigar els anys que vulgui en fer efectiva la indemnització, i això, si la fa.
Amb tot això hom arriba a una conclusió: El risc que tots tenim de patir accidents millor que sigui amb un particular (amb assegurança si pot ser) ja que si el que causa el dany es una administració pública, la nostra inseguretat jurídica augmenta notablement, doncs ja no ens permetrà anar a l'ordre civil, laboral o penal, haurem d'anar a parar al seu terreny, l'ordre contenciós administratiu, i allà, comencem el partit amb varis gols de desavantatge.