Últimament la premsa ens fa partíceps de tot un seguit de “batalletes” judicials que ens ténen a tots força sorpresos, sobretot, per la imprevisibilitat dels veredictes. Per una banda, tota la col.lecció de judicis derivats de l'escàndol “Gürtel”, en que fa poc, hem pogut veure a tot un expresident de Comunitat Autònoma assegut al banc dels acusats. Per l'altre, tenim tota la col·lecció de judicis que se li han imputat al Jutge Garzón, i del que de moment, no existeix cap veredicte. No ens podem tampoc oblidar de la imputació a Millet i Montull pel cas “Palau”, i al ex senador, diputat i Ministre José Blanco, en el conegut cas “Campió”.
La batalla mediàtica que ha sorgit en aquests dos fronts, judicial i polític, ha fet assabentar al gran públic del estrepitós ridícul que els principals partits de l'Estat Espanyol estant fent, dirimint controvèrsies polítiques (guardades expressament a la nevera o congelador fins al moment oportú), en l'àmbit judicial, i aquest últim prestant el servei de bon grat.
Em decep notablement veure que, aquesta trista imatge de finançament il·legal de partits polítics -barrejat amb salts de la magistratura a la política amb un afany voraç de poder- hagi deformat la concepció de Montesquieu quan va dir allò de que el legislatiu l'executiu i el judicial havien d'estar separats.
El fet però s'agreuja notablement si afegim que a partir d'ara, com que la magistratura no dóna l'abast per la crisi econòmica (i perquè aquesta ja estava col·lapsada d'abans de la crisi) quan el ciutadà de peu vulgui interposar un recurs, li faran gratar la butxaca pagant altes taxes judicials, que limitaran el dret de defensa de les persones únicament per poder recaptar, uns diners que els polítics s'han gastat per la seva mala gestió, així com aconseguir que els Tribunals de les altes instàncies treballin menys i tinguin més temps per dirimir qüestions dels seus afins polítics.