Avui, dia de vaga general, m’han suspès un judici. Això no seria curiós si els jutges i els advocats en l'exercici del torn d'ofici no tinguéssim prohibida per llei la vaga, però segurament s’ha suspès per manca d'efectius al Jutjat, doncs els agents i els oficials de justícia sí poden fer vaga, tot i que molts diuen que la vaga no va amb ells ja que la reforma laboral no afecta als funcionaris de carrera, sinó a l'empresa privada. Sigui com sigui, un temps que aprofitare per escriure aquest article que tenia pendent.
Comencem per l'article 13 de la llei que és on vam acabar en el capítol anterior, i us podria dir que aquest és un dels articles més polèmics i que portarà més problemes, doncs tracta de la suspensió o reducció del contracte de treball per causes econòmiques i que, en síntesis, autoritza a l'empresari a suspendre temporalment el contracte de treball per raons econòmiques (no especifica quines) o a reduir la jornada laboral del treballador i, en conseqüència, el seu salari fins a un 70% de la jornada. Tot això s'haurà de fer mitjançant un procés on intervindrà l'autoritat laboral i, en que el treballador afectat, podrà manifestar oposició durant un curtíssim període de consultes, veurem com és desenvolupa a la pràctica.
L'article 14 és potser, en la meva modesta opinió, un dels articles més encertats d'aquesta llei, doncs és el que permet negociar (empresaris i treballadors) les condicions laborals que els afectin, i que regirà per damunt del conveni col·lectiu del sector en concret. Crec que és un article que feia molta falta donat que fins ara, els sindicats i patronals pactaven uns convenis basats en interessos de grans empreses, i que moltes vegades, no responien a la realitat de segons quines zones geogràfiques (per exemple la nostre localitat Palafrugell, tot són petites i mitjanes empreses de sectors diversos que tenen necessitats molt diferents les unes de les altres; a zones com l'Hospitalet de Llobregat, el Vallès, etc., on el que hi han són zones industrials amb grans empreses, allà els convenis col·lectius genèrics s'apropen més a la realitat segurament).
Un altre dels articles més polèmics és el 18, però no en la seva totalitat, sinó únicament en el seu apartat tres, el que sincerament concidero clarament injust pels treballadors (no sé si motivador d'una vaga general…) i concretament en el paràgraf que diu textualment que es podrà acomiadar per part de l'empresa pagant únicament 20 dies per any treballat al treballador en les següents circumstàncies:
“Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de perdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivel de ingresos o ventas. En todo caso, se entenderá que la disminución es persistente si se produce durante tres trimestres consecutivos”.
Fixeu-vos bé que no parla en cap moment de que l'empresa acrediti que ha perdut diners continuadament, sinó que, amb una simple disminució d'ingressos, sembla ser que l'empresa pot acomiadar. Tinguem en compte que venim d'una doctrina del Tribunal Suprem que exigia (en la meva opinió injustament també per l'empresa) tres anys de pèrdues continuades de l'empresa per poder acudir a aquest tipus d'acomiadament, per tant com sempre en aquest país, passem del blanc al negre sense passar per el gris (de tres anys de pèrdues a nou mesos de disminució d'ingressos podem dir sense equivocar-nos que hi ha una gran diferència). He de dir-vos que des de l'aprovació de la llei el nostre bufet porta tres casos d'acomiadament per aquest motiu que, evidentment, hem impugnat per entendre injusta la mesura, en cap dels tres casos l'empresa acredita pèrdues sinó solament una simple i lleu disminució d'ingressos, però continuen tenint beneficis, veurem que diuen els Jutges d'aquí a uns dies…
Passem a l'apartat cinc especialment el que modifica l'article 52 de l'Estatut dels treballadors -el que regulava l'acomiadament improcedent, en casos de faltes d'assistència al treball-. En aquest cas la mala fama de l'article és injusta, perquè es permet acomiadar sense dret a indemnització si el treballador falta justificadament (s'exceptuen determinats casos accidents de treball, malalties llargues, etc) un 20% en dos mesos consecutius o el 25% en quatre mesos discontinus en un període de dotze mesos. Aquest apartat pretén acabar amb les baixes laborals en casos de baixes intermitents. Per entendre'ns, busca solucionar la típica “ressaca” dels dilluns… L'apartat setè, redueix l'indemnització de 45 dies per any treballat, a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats. Com a advocat si que us puc dir que aquest article no ha modificat tant el que hi havia anteriorment, i fins i tot, en l'apartat de les faltes continuades, no està malament doncs hi han empreses en que els dilluns sempre falten els mateixos i això tampoc és just per els altres treballadors.