El nostre país és un estat democràtic, no en tinc cap dubte, però des del passat 1 de Maig no tinc clar que continuï essent un estats de dret per a tothom.
Un estat de dret és aquell en que els ciutadans tenen el poder i escullen els seus representants per dirigir-lo i aplicar solucions als diferents conflictes que ens sorgeixen, evitant així que s’acabi aplicant “la llei del més fort” també coneguda com “la llei de la selva”.
Des de l'antiga Llei del Talió (ull per ull) els humans hem avançat molt en els àmbits socials, i tal i com les abelles i les formigues, ens hem estructurat en grups organitzats, on deleguem al govern escollit per el poble (democràcia) la facultat d´estructurar un sistema de lleis, que regeixin enmig del caos i que serveixin, si més no una mica, perquè els més forts no siguin els que manin.
Des de l'antiga Roma, les nostres societats així ho han fet, i per aplicar correctament aquestes lleis, els Estats posen a disposició dels ciutadans uns Tribunals de justícia on ambdós drets (el públic i el privat) conviuen per fer-nos la vida més fàcil a tots.
A partir d' aquí, ja no és possible arreglar les coses per el nostre compte, es a dir si al nostre veí li roben no som nosaltres els encarregats d' agafar al lladre i ajusticiar-lo (com explica en Miquel Torroella i Plaja al llibre editat a Palafrugell “Cuentos que son historias”), sinó que un Tribunal s'encarregarà de fer-ho, per nosaltres. Continuant amb l'exemple, si un llogater no ens paga no podem fer-lo fora de la casa, sinó que hem d'acudir als jutjat perquè el desnonin.
Per aquest servei, se suposa que els ciutadans paguem uns impostos que van directes al pressupost que el govern té per el departament de justícia. Doncs bé, a partir d’ara, i des del passat 1 de Maig, quan hom necessiti acudir a la justícia haurà de pagar una taxa estatal i una altra d’autonòmica, que no és gens menyspreable. Expressat així pot semblar complicat, així que us posaré un exemple real: un matrimoni que va tenir la mala sort de tenir un accident de circulació -i resultar amb lesions- pagaran per reclamar a la companyia -que no els vol pagar voluntàriament- la quantitat de 425 euros per a poder posar la demanda (tinguem en compte que tots dos eren autònoms i degut a les lesions porten sis mesos sense poder treballar…) Més exemples: un comerciant al qui li deuen una factura de 3500 euros haurà de pagar-ne 200 de taxes, per poder posar la demanda reclamant la factura. El més greu de tot això, és que com bé he explicat abans, aquesta taxa ja l'hem saldat amb els impostos que religiosament paguem, i del que cal dir que està en el ranking de països amb les taxes més elevades, estant només per sobre nostre Suècia i Aruba, països que ofereixen al ciutadà altes prestacions en serveis socials. Encara hi podem afegir més, però, doncs a tot això cal sumar-li les taxes autonòmiques al litigis que s’hagin de portar a cap a Catalunya.
Què més ens hi poden sumar ja?